Capítols 17, 18, 19 i 20

CAPÍTOL 17

Resum: Ja havien trobat pis.

Des de que Aloma li va fer mal al llavi de Robert no van tornar a parlar. Ell no la mirava encara que ella se’n penedia.
Anna sabia tot lo que havia passat entre Joan i Coral, i ho va estar parlant amb Aloma. Després es van posar a cosir la roba. Van començar a parlar sobre Dani però Aloma no en tenia ganes. Tot tancant els ulls perquè volia tenir son, va començar a recordar i a reflexionar sobre tot allò que li va fer a Robert. Volia anar i tir a Robert que l’estimava però no podia.
Es va asseure al llit però no parava de pensar en Robert. Tota decidida va anar cap ala cambra de Robert . Va entrar sense fer soroll perquè ell dormia i es va posar arran del llit, tota estirada. Va tocar els dits de la mà que sortia per fora dels llençols i la va tocar. Tot d’una es va posar a plorar, Robert es va despertar i mentre ella plorava demanava perdó a Robert.   

Cita: Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. 

Kallinikov, La tragedia sexual de Lleó Tolstoi. 

Síntesi: L'Aloma se n'adona que el que ha fet no estava bé, encara que estiguès dolguda amb en Robert, no havia de fer-li mal, i la cita vol dir això mateix, que el que fa l'home mai no està bé.

CAPÍTOL 18

Resum: Aloma va agafar la americana de Robert i sense voler es va caure la cartera de una de les butxaques. De la cartera mig oberta va sortir una fotografia d’una noia i Robert. Aloma se la va ensenyar a Anna i Anna li va dir que la coneixia, que era una amiga de Amèrica de Robert. Després va deixar la fotografia dins la cartera i la cartera dins la butxaca.

Aloma no tenia gana així que va pujar cap a les habitacions i va entrar a la de Dani que feia molt de temps que no entrava. Enyorava a Dani i a Daniel, a les unes persones que havia estimat. Va anar fins el calaix de la roba de Dani, quan en aquell moment va sentir la veu de Robert. Van enraonar i Robert li va dir que s’entornava a Amèrica. Aloma desesperada li va preguntar si es casaria amb ella però ell li va dir que seria millor que es casés amb un altre home. Aloma, trista perquè aquelles paraules li havien fet mal se’n va anar cap a la seva habitació.

Cita: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai.

Benjamí Constant, Adolf.

Síntesi: L'Aloma es rebel·la contra en Robert, encara que sap que se n'anirà, és a dir, que s'acabarà.

CAPÍTOL 19

Resum:  Aloma es va despertar, encara era fosc i ella es sentia malament perquè ja no veuria més a Robert, i tots dos acabarien malament. Acabada de vestir-se va entrar Robert a la cambra per dir Adéu a Aloma, per última vegada. Ella estava atordida perquè per ell només havia sigut una noia per estimar durant un temps i ja està. 

Van sentir passos que provenien de les escales i Robert va sortir de la cambra. Era Anna qui pujava per les escales que venia a portar coixineres a Aloma, encara que Aloma no li prestava atenció i començà a pensar en el seu futur fill, que seria igual que Dani. Pensar en això la va esgarrifar.
Quan es van dir Adéu Robert i Anna, Aloma indignada va sortir a fora al jardí. Robert la va seguir.
Van agafar al taxi tots tres (Robert, Aloma i Joan) per anar fins al moll on allà Aloma es marejaria. Van pujar al vaixell i quan ells dos es van quedar sols es van donar un petó.
A la tornada Aloma estava trista i quan estaven en el taxi, Joan li va preguntar si estimava a Robert, Aloma no ho va negar i la va abraçar.

Cita:O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. 

Boccaccio, El corbatxo.

Síntesi: L'Aloma s'ha quedat sola.

CAPÍTOL 20

Resum:  Després de venir del port van anar cap al pis. A la tarda van anar a la casa per mirar de que no sabien deixat res i donar-li les claus als nous amos.

Van tornar al pis. Quan Anna havia acabat de rentar els plats Aloma, amb gran esforç, li va dir a Anna que tindria un fill. Anna estava atordida per lo que havia escoltat i encara no s’ho creia. Després d’això Aloma sentia un menyspreu per part d’Anna i va agafar les claus de la taula i se’n va anar. Quan tornes Joan, Anna li explicaria i tothom ho sabria. Aloma sentia mirades fixes sobre d’ella.
A la nit va tornar a casa, va pensar que ficaria oli al reixat, que les flors s’haurien de canviar, etc. Va pujar les escales sense fer soroll, va anar fins les golfes on allà recordà els temps amb Daniel. També va anar a la habitació de Robert on havia passat una de les seves pitjors nits. Per últim abans d’anar-se’n va tocar el reixat amb els dits i va tancar.
Va començar a caminar entre els carrers foscos d’aquella nit tant fosca.

Cita: La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor.

Margaret Kennedy, La ninfa constant.

Síntesi: Aloma ja no es tornaria a enamorar.