Capítols 13, 14, 15 i 16

CAPÍTOL 13

Resum: Aloma estava estenent els llençols quan va veure a la senyora Baixeres que des de el patí li va dir que la seva filla, la Maria, es casava i que volia que anés a veure el vestit de la boda. Quan van arribar a casa de la senyora Baixeres, la Maria li va ensenyar el anell de compromís. Les amigues d’ella estaven assegudes i enraonaven. Les amigues li van preguntar Aloma si no tenia algú qui la festegés però ella va dir que no. Totes van començar a dir que Maria es poses el vestit, i al final se’l va posar. A totes li agradava.

Aloma se’n va anar i quan ja era apunt d’arriar a casa va veure a Joan pàl·lid a la porta. El va acompanyar fins a la entrada on va caure rodó al terra. Li sortia saliva de la boca i la vena del coll la tenia inflamada. Aloma pensava que Joan s’estava morint. En aquell moment va entrar Robert i el va portar al llit, on després va recuperar el coneixement.
A la nit Robert i Aloma van sortir al jardí i es van assentar al banc. Robert la va abraçar, ella es va posar a plorar i el va besà.
Ella no creia que algú pogués estimar-la com ho feia Robert. Però un dia va rebre un telegrama que deia que Anna tornava i que Dani seguia malalt.   

Cita: Amor, no me dexes, que me moriré.

 Juan Álvarez Gato.

Síntesi:  Por d'Aloma perquè no se'n vagi en Robert.

CAPÍTOL 14

Resum: Aloma va canviar des de que Dani i Anna van tornar. Dani tenia molt mala cara i la seva malaltia no es podia curar. Per part de Robert, quan Aloma estava amb ell es sentia culpable però no sabia de que.

Dani s’anava acabant. Un dematí que Aloma feia companyia a Dani van parlar sobre els angles i a la nit es va morir. Els veïns anaven a donar el seu consol.
La casa sense Dani cada dia era més trista. Ells només es reunien a les hores de menjar i dormir. Encara que la mort de Dani no va afectar molt entre la relació de Robert i Aloma.
Anna un dia es va posar a cosir roba den Dani i Aloma la va veure. Allò era torturar-se, encara que ella el trobés a faltar. El vell Cabanes anava algun dia a fer companyia a les dones de la casa.

Cita-Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-.
-Has viles, ni castells, ni ciutatas, comdats ni ducats?-.
Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats.

Llull, Llibre d'Amic e Amat.

Síntesi: Aloma li importa més l'amor.

CAPÍTOL 15

Resum:  Aloma des de fora el carrer va mirar el pis de Coral. Ella no volia anar-hi perquè tot allò que fes era inútil però igualment hi aniria ja que el seu germà estava desesperat.

Va pujar fins al replà, quan li va semblar que algú pujava per les escales. Arribà al primer pis i elegí la segona porta. Va picar i picar però ningú contestava. En aquell moment algú se li va posar al costat, un jove. Van començar a parlar però Aloma se’n volia anar. El noi va obrir la porta del pis de Coral i li va oferir a que entres. Ella va entrar. Mentre Joaquim, el jove es treia el abric, Aloma admirava el pis.
Joaquim li preguntà el motiu de la visita i Aloma contesta que porta dol d’un nen. Joaquim tenia ganes de fumar i va començar a buscar-ne per tot el pis. Aloma el segui per no quedar-se sola. Van entrar al dormitori i sobre el tocador, Aloma va veure l’anell. El noi va trobar cigarrets, amb un d’ells a la mà va tirar a Aloma al llit i va portar una ampolla de conyac i una copa. En un moment de neguit, Aloma va dir que volia anar-se’n ja que Coral trigava molt, però Joaquim no li permet ja que no vol que es desmalli al carrer. Van enraonar i de sobte Coral va aparèixer per la porta. Coral fa fora a Joaquim i elles dos es queden soles dins l’habitació. Aloma li diu que ve a buscar el anell però Coral li diu que no li donarà mai l’anell. Aloma començà a defensar al seu germà i Coral li diu que no li pensa donar. Coral se’n va al balcó, Aloma aprofità per treure-li i Coral per impedir que se n’anés la agafà amb les mans perquè li tornes. Aloma indignada va tirar l’anell per la finestra i se’n va anar escales cap avall.
A fora al carrer va sentir que tenia darrere a l’amic de Coral, li va dir que estava promesa amb un altre home i tots dos es van dir adéu. 

Cita: Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment.

Aldous Huxley, Dues o tres gràcies.

Síntesi: Intenta recuperar l'anell perdut.

CAPÍTOL 16

Resum:  Joan esperava a Aloma. Al arribar ella se la va endur al fons del jardí perquè li expliques lo que havia passat. Ella li va dir que era una pèrdua de temps i Anna els va cridar perquè anessin a sopar.

A mig matí, Anna estava preocupada ja que Aloma estava absent pensant en l’anell. També van rebre la visita del vell Cabanes, on el vell va explicar que s’havia barallat amb el seu fill i que volia parlar amb Robert per anar-se’n a Amèrica.
Aloma a més tindria que esperar a que passessin uns dies per   demanar-li diners a Robert. El dia que li va demanar, li va explicar els disbarats de Joan però encara així Robert no li podia donar els diners perquè no en té. Va entrar Anna i van deixar el tema. Anna li va preguntar sobre els diners en el jardí però Aloma li va dir que no els hi donava. Després el seu germà li va preguntar sobre la conversa amb Robert però sempre era la mateix resposta. Tot allò que li havia passat la va deixar atordida i necessitava fer coses per no pensar-hi.
A la nit no va voler sopar, no volia veure a ningú. Va anar-se al llit a dormir, però al cap d’una estona es va desvetllar perquè va sentir uns passos, els passos de Robert. Robert va abraçar encara que ella li hagués dit que s’anés. Però ella boja de desesperació li va mossegar el llavi i Robert enfadat amb el llavi ple de sang se’n va anar a la seva habitació.

Cita: Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida?

Goethe, Faust

Síntesi: Aloma no sabia lo dels diners.