Capítols 1, 2, 3 i 4

CAPÍTOL 1:

Resum: En primer lloc s’explica com van triar el nom d’Aloma. Un nom que li va a agradar al l’oncle de la seva mare.  Aloma ve a un gat al seu jardí i seguix tots els seus moviments, encara que a Anna, la seua cunyada, no li agradaren i pensara que transmeteixen enfermtats, fins que un dia el van trobar estirada al carrer, el vigilant l’havia matada.

Una nit, Anna li encarrega a Aloma que compre unes cortines, i agafa un tren camí a la Plaça de Catalunya. Abans de agafar les cortines, Aloma va anar al quiosc per a comprar un llibre per a ella i altre per a Dani, fill de Anna. Es va trobar amb una manifestació. Una vegada comprats els llibres va arribar al tramvia, però s’adonà conta de que no portava el farcell amb les cortines, i va anar al quiosc altra vegada. Estava plovent i havia perdut el tramvia... Quan va arrivar a casa, Anna i Joan, el seu germà, estaven preocupat perquè havia tardat molt, li van preguntar la raó, pero Aloma no tenia ganes de contestar, sólament volia agafar el seu llibre i començar a llegir, així que no va responder i es va cambiar de roba.

Cita: I bé tot m'apereix en lka forma més grollera, més repugnant.

Tolstoi, Anna Karenina.

Síntesi: Aloma aprèn d'un gat que al final un vigilant el mata.

CAPÍTOL 2:

Resum:Aloma dins la seva cambra es va ficar a llegir el llibre que havia comprat aquell dia amb els diners que li van sobrar quan va comprar les cortines. Se’l llegia a l’habitació a amagades ja que no volia que el seu germà i la seva cunyada s’enteressin que s’havia comprat un llibre amb contingut amorós. Es va quedar fins tard llegint i al dia següent cansa es va quedar a casa tot el dia. Va fer les seves feines i es va banyar amb Dani. La veritat es que li feia molta ràbia que Robert es quedes amb les cortines que havia anat ella a buscar el dia anterior. Ella les volia per a la seva habitació i no per a la de un desconegut. Van posar les cortines en l’habitació de Robert i la van arreglar per quan vingués ell que tot estigués ordenat. Al mig dia com sempre el vell Cabanes els va anar a fer una petita visita.

Anna li va ensenyar a Aloma una foto de Robert. En aquell instant va veure com era el estrany que estaria vivint a casa seva durant un temps. Després van comentar la visita del germà de Anna amb Joan.

Cita: No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents.

Marcel Proust.

Síntesi:  La intriga d'Aloma cap a Robert li fa dubtar cap als seus desitjos de no casar-se i li fa guardar una gran il·lusió, cosa que no havia sentit feia molt de temps per la seva aburrida i repetitiva vida.. 

CAPÍTOL 3:

Resum: Joan va dir a Aloma que l’acompanyes al port de Barcelona anar a buscar a Robert que avui venia. Ella sense ganes el va acompanyar i es preguntava que, que era el que volia d’ells i el fet de la seva visita. Si Anna no els havia acompanyat fins al port era a part de que tenia que deixar la casa en ordre, era perquè no volia emocionar-se molt allà al port davant de tothom.

Quan van cap al port ja que el viatge era molt avorrit, Joan li va proposar a Aloma que tenia en ment de vendre la casa, que no es que anessin mal de diners però que no els hi aniria malament tenir els diners. Que ell volia la seva opinió. Aloma no va saber que contestar. Aloma va pensar que aquella casa era la herència del seu pare quan va morir i en aquell moment li va venir el record de quan el seu pare va morir. Després de reflexionar sobre lo que li havia dit Joan va pensar que si venien la casa, tindrien més diners, i si tenien més diners podrien comprar-se més coses, mes capritxos, etc.

Van arribar al port i Aloma estava intrigada per la visita del famós germà de Anna. Poc després de que la sirena toques unes quantes vegades, al fons de l’horitzó va aparèixer un vaixell gros. Quan van atracar en el port van posar la passarel·la perquè sortissin els viatgers. Hi havia un home que buscava a algú que conegués   i Aloma es va fixar en ell. Van passar uns quants minuts quan es va adonar que aquell home en que s’havia fixat abans era Robert. 

Cita: Per què aquestes coses i no pas d'altres? 

Beaumarchais. 

Síntesi: La impotència que sent Aloma al perdre les petites coses que li queden i no poder-hi fer res.

CAPÍTOL 4:

Resum: Quan van arribar Joan i Aloma amb Robert a casa, els dos germans es van abraçar ja que feia molt de temps que no es veien i la visita de Robert era molt ben rebuda per part d’Anna ja que a lo millor podria ajudar monetàriament la seva visita. A Aloma no li agradava que aquell home que no coneixia de res es quedes a dormir durant un temps a casa seva. Aloma es sentia estranya encara que sentia alguna mena d’atracció per aquell home amb tanta classe. Alguns amics i veïns s’enteren de l’arribada de Robert a Barcelona i van a casa d’Aloma a veure’l i a que expliqui coses d’Amèrica. En especial hi ha una noia, que es diu Coral, que és molt maca i atrevida que va a casa d’Aloma a veure si pot encisar a Robert. Només arribà va enamorar a Robert i també a Joan, això creava una sensació de gelós per part d’Aloma ja que a ella li agradaria ser com Coral, vestir com ella, fer lo que fa ella, però que per la seva forma de ser mai podria. Però també es sentia malament ja que Joan no feia més que bavejar quan tenia a Coral al costat i això li feia mal perquè ell estava casat amb Anna. A més, a més no li agradava que Robert la mires constantment a Coral i no a ella. Aloma volia ser el centre d’atenció de Robert.

Cita: Cap al final del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt. 

Stendhal.

Síntesi: Aloma es sent cohibida al trobar-se amb Robert, al principi el troba massa gran, i té vergonya de parlar amb ell i tocar-lo, tampoc sap com fer-ho. Però quan el veu amb Coral sent gelosia i aquí comença a veure que els sentiments cap a ell canvien, i més quan ell li confessa que li agrada més que Coral.