Capítols 17, 18, 19 i 20

CAPÍTOL 17

Resum: Ja havien trobat pis.

Des de que Aloma li va fer mal al llavi de Robert no van tornar a parlar. Ell no la mirava encara que ella se’n penedia.
Anna sabia tot lo que havia passat entre Joan i Coral, i ho va estar parlant amb Aloma. Després es van posar a cosir la roba. Van començar a parlar sobre Dani però Aloma no en tenia ganes. Tot tancant els ulls perquè volia tenir son, va començar a recordar i a reflexionar sobre tot allò que li va fer a Robert. Volia anar i tir a Robert que l’estimava però no podia.
Es va asseure al llit però no parava de pensar en Robert. Tota decidida va anar cap ala cambra de Robert . Va entrar sense fer soroll perquè ell dormia i es va posar arran del llit, tota estirada. Va tocar els dits de la mà que sortia per fora dels llençols i la va tocar. Tot d’una es va posar a plorar, Robert es va despertar i mentre ella plorava demanava perdó a Robert.   

Cita: Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. 

Kallinikov, La tragedia sexual de Lleó Tolstoi. 

Síntesi: L'Aloma se n'adona que el que ha fet no estava bé, encara que estiguès dolguda amb en Robert, no havia de fer-li mal, i la cita vol dir això mateix, que el que fa l'home mai no està bé.

CAPÍTOL 18

Resum: Aloma va agafar la americana de Robert i sense voler es va caure la cartera de una de les butxaques. De la cartera mig oberta va sortir una fotografia d’una noia i Robert. Aloma se la va ensenyar a Anna i Anna li va dir que la coneixia, que era una amiga de Amèrica de Robert. Després va deixar la fotografia dins la cartera i la cartera dins la butxaca.

Aloma no tenia gana així que va pujar cap a les habitacions i va entrar a la de Dani que feia molt de temps que no entrava. Enyorava a Dani i a Daniel, a les unes persones que havia estimat. Va anar fins el calaix de la roba de Dani, quan en aquell moment va sentir la veu de Robert. Van enraonar i Robert li va dir que s’entornava a Amèrica. Aloma desesperada li va preguntar si es casaria amb ella però ell li va dir que seria millor que es casés amb un altre home. Aloma, trista perquè aquelles paraules li havien fet mal se’n va anar cap a la seva habitació.

Cita: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai.

Benjamí Constant, Adolf.

Síntesi: L'Aloma es rebel·la contra en Robert, encara que sap que se n'anirà, és a dir, que s'acabarà.

CAPÍTOL 19

Resum:  Aloma es va despertar, encara era fosc i ella es sentia malament perquè ja no veuria més a Robert, i tots dos acabarien malament. Acabada de vestir-se va entrar Robert a la cambra per dir Adéu a Aloma, per última vegada. Ella estava atordida perquè per ell només havia sigut una noia per estimar durant un temps i ja està. 

Van sentir passos que provenien de les escales i Robert va sortir de la cambra. Era Anna qui pujava per les escales que venia a portar coixineres a Aloma, encara que Aloma no li prestava atenció i començà a pensar en el seu futur fill, que seria igual que Dani. Pensar en això la va esgarrifar.
Quan es van dir Adéu Robert i Anna, Aloma indignada va sortir a fora al jardí. Robert la va seguir.
Van agafar al taxi tots tres (Robert, Aloma i Joan) per anar fins al moll on allà Aloma es marejaria. Van pujar al vaixell i quan ells dos es van quedar sols es van donar un petó.
A la tornada Aloma estava trista i quan estaven en el taxi, Joan li va preguntar si estimava a Robert, Aloma no ho va negar i la va abraçar.

Cita:O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. 

Boccaccio, El corbatxo.

Síntesi: L'Aloma s'ha quedat sola.

CAPÍTOL 20

Resum:  Després de venir del port van anar cap al pis. A la tarda van anar a la casa per mirar de que no sabien deixat res i donar-li les claus als nous amos.

Van tornar al pis. Quan Anna havia acabat de rentar els plats Aloma, amb gran esforç, li va dir a Anna que tindria un fill. Anna estava atordida per lo que havia escoltat i encara no s’ho creia. Després d’això Aloma sentia un menyspreu per part d’Anna i va agafar les claus de la taula i se’n va anar. Quan tornes Joan, Anna li explicaria i tothom ho sabria. Aloma sentia mirades fixes sobre d’ella.
A la nit va tornar a casa, va pensar que ficaria oli al reixat, que les flors s’haurien de canviar, etc. Va pujar les escales sense fer soroll, va anar fins les golfes on allà recordà els temps amb Daniel. També va anar a la habitació de Robert on havia passat una de les seves pitjors nits. Per últim abans d’anar-se’n va tocar el reixat amb els dits i va tancar.
Va començar a caminar entre els carrers foscos d’aquella nit tant fosca.

Cita: La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor.

Margaret Kennedy, La ninfa constant.

Síntesi: Aloma ja no es tornaria a enamorar. 

Capítols 13, 14, 15 i 16

CAPÍTOL 13

Resum: Aloma estava estenent els llençols quan va veure a la senyora Baixeres que des de el patí li va dir que la seva filla, la Maria, es casava i que volia que anés a veure el vestit de la boda. Quan van arribar a casa de la senyora Baixeres, la Maria li va ensenyar el anell de compromís. Les amigues d’ella estaven assegudes i enraonaven. Les amigues li van preguntar Aloma si no tenia algú qui la festegés però ella va dir que no. Totes van començar a dir que Maria es poses el vestit, i al final se’l va posar. A totes li agradava.

Aloma se’n va anar i quan ja era apunt d’arriar a casa va veure a Joan pàl·lid a la porta. El va acompanyar fins a la entrada on va caure rodó al terra. Li sortia saliva de la boca i la vena del coll la tenia inflamada. Aloma pensava que Joan s’estava morint. En aquell moment va entrar Robert i el va portar al llit, on després va recuperar el coneixement.
A la nit Robert i Aloma van sortir al jardí i es van assentar al banc. Robert la va abraçar, ella es va posar a plorar i el va besà.
Ella no creia que algú pogués estimar-la com ho feia Robert. Però un dia va rebre un telegrama que deia que Anna tornava i que Dani seguia malalt.   

Cita: Amor, no me dexes, que me moriré.

 Juan Álvarez Gato.

Síntesi:  Por d'Aloma perquè no se'n vagi en Robert.

CAPÍTOL 14

Resum: Aloma va canviar des de que Dani i Anna van tornar. Dani tenia molt mala cara i la seva malaltia no es podia curar. Per part de Robert, quan Aloma estava amb ell es sentia culpable però no sabia de que.

Dani s’anava acabant. Un dematí que Aloma feia companyia a Dani van parlar sobre els angles i a la nit es va morir. Els veïns anaven a donar el seu consol.
La casa sense Dani cada dia era més trista. Ells només es reunien a les hores de menjar i dormir. Encara que la mort de Dani no va afectar molt entre la relació de Robert i Aloma.
Anna un dia es va posar a cosir roba den Dani i Aloma la va veure. Allò era torturar-se, encara que ella el trobés a faltar. El vell Cabanes anava algun dia a fer companyia a les dones de la casa.

Cita-Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-.
-Has viles, ni castells, ni ciutatas, comdats ni ducats?-.
Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats.

Llull, Llibre d'Amic e Amat.

Síntesi: Aloma li importa més l'amor.

CAPÍTOL 15

Resum:  Aloma des de fora el carrer va mirar el pis de Coral. Ella no volia anar-hi perquè tot allò que fes era inútil però igualment hi aniria ja que el seu germà estava desesperat.

Va pujar fins al replà, quan li va semblar que algú pujava per les escales. Arribà al primer pis i elegí la segona porta. Va picar i picar però ningú contestava. En aquell moment algú se li va posar al costat, un jove. Van començar a parlar però Aloma se’n volia anar. El noi va obrir la porta del pis de Coral i li va oferir a que entres. Ella va entrar. Mentre Joaquim, el jove es treia el abric, Aloma admirava el pis.
Joaquim li preguntà el motiu de la visita i Aloma contesta que porta dol d’un nen. Joaquim tenia ganes de fumar i va començar a buscar-ne per tot el pis. Aloma el segui per no quedar-se sola. Van entrar al dormitori i sobre el tocador, Aloma va veure l’anell. El noi va trobar cigarrets, amb un d’ells a la mà va tirar a Aloma al llit i va portar una ampolla de conyac i una copa. En un moment de neguit, Aloma va dir que volia anar-se’n ja que Coral trigava molt, però Joaquim no li permet ja que no vol que es desmalli al carrer. Van enraonar i de sobte Coral va aparèixer per la porta. Coral fa fora a Joaquim i elles dos es queden soles dins l’habitació. Aloma li diu que ve a buscar el anell però Coral li diu que no li donarà mai l’anell. Aloma començà a defensar al seu germà i Coral li diu que no li pensa donar. Coral se’n va al balcó, Aloma aprofità per treure-li i Coral per impedir que se n’anés la agafà amb les mans perquè li tornes. Aloma indignada va tirar l’anell per la finestra i se’n va anar escales cap avall.
A fora al carrer va sentir que tenia darrere a l’amic de Coral, li va dir que estava promesa amb un altre home i tots dos es van dir adéu. 

Cita: Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment.

Aldous Huxley, Dues o tres gràcies.

Síntesi: Intenta recuperar l'anell perdut.

CAPÍTOL 16

Resum:  Joan esperava a Aloma. Al arribar ella se la va endur al fons del jardí perquè li expliques lo que havia passat. Ella li va dir que era una pèrdua de temps i Anna els va cridar perquè anessin a sopar.

A mig matí, Anna estava preocupada ja que Aloma estava absent pensant en l’anell. També van rebre la visita del vell Cabanes, on el vell va explicar que s’havia barallat amb el seu fill i que volia parlar amb Robert per anar-se’n a Amèrica.
Aloma a més tindria que esperar a que passessin uns dies per   demanar-li diners a Robert. El dia que li va demanar, li va explicar els disbarats de Joan però encara així Robert no li podia donar els diners perquè no en té. Va entrar Anna i van deixar el tema. Anna li va preguntar sobre els diners en el jardí però Aloma li va dir que no els hi donava. Després el seu germà li va preguntar sobre la conversa amb Robert però sempre era la mateix resposta. Tot allò que li havia passat la va deixar atordida i necessitava fer coses per no pensar-hi.
A la nit no va voler sopar, no volia veure a ningú. Va anar-se al llit a dormir, però al cap d’una estona es va desvetllar perquè va sentir uns passos, els passos de Robert. Robert va abraçar encara que ella li hagués dit que s’anés. Però ella boja de desesperació li va mossegar el llavi i Robert enfadat amb el llavi ple de sang se’n va anar a la seva habitació.

Cita: Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida?

Goethe, Faust

Síntesi: Aloma no sabia lo dels diners.

Capítols 9, 10, 11 i 12

CAPÍTOL 9

Resum: Robert va tenir la idea d’anar tots quatre ( Aloma, ell, Anna i Joan) al cinema. Li va comentar a Joan, i Joan pensà que era bona idea i li proposà a les noies de la casa. Aloma molt animada per lo que havia sentit va anar a la seva habitació a posar-se maca per anar al cinema amb Robert. Es feia tard, Aloma es volia posar una flor al cap però Joan no la va deixar perquè arribaven tard al cinema. Durant tot el camí no van parlar, ni per anar al cinema ni per tornar. Quan van arribar a casa, Robert va demanar cafè a Aloma i ella li va servir. Aquella situació per a ella era com si estiguessin casat. Va acabar-se el cafè i pujant les escales Aloma li va donar les gràcies per haver-la tret una estona de casa, i al instant Robert li va donar un petó.

Cita:Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. 

Goethe.

Síntesi: Sembla que finalment Robert sent alguna cosa per Aloma a l'hora de besar-la i no li importa totes les bogeries que pugui arribar a dir.
 

CAPÍTOL 10

Resum: Després del petó que Robert li va fer, Aloma no sabia com mirar-lo, ni com parlar-li.

Passà una setmana i Aloma estava preparant la maleta de Dani per que al dia següent se n’aniria a la masia amb Anna a curar-se.
El dia que Aloma acompanya a Anna i Dani a la estació se sent molt trista ja que la casa sense Dani no serà lo mateix. Resen arribada del tren Aloma comença a fer els llits, a preparar la taula y a fer el dinar. Llavors va venir el vell Cabanes a fer una petita visita Aloma ja que estava sola a casa.
A la hora de dinar tots estaven molt callats a la taula.
Van acabar de dinar i Aloma va recollir la taula i netejar els plats. Va començar a fer les feines de casa i a la nit va començar a fer el sopar. En aquell moment va pensar que sense Dani la casa estava buida, vella i sense vida.

Cita:Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. 

Dostoievski.

Síntesi:Després del petó Aloma es sent bé, però en vol més i al veure que Robert l'evita es sent sola i rebutjada, i per tant voldria marxar d'allà.
 

CAPÍTOL 11

Resum:  Per les nits feia calor i Anna escrivia sovint donant bones noticies sobre Dani i sobre les coses que feien a la masia. Aloma va tardar en contestar-li a les cartes ja que com deia en una de les cartes que li va escriure, era que no passava res de nou allà a San Gervasi i que tot estava molt avorrit sense Dani. També explicà les coses que feia i que el vell Cabanes els visitava algunes vegades.

Va començar a cosir el únic vestit que es podia posar, i que es posaria per anar a la festa se Sant Joan. Mentre cosia el vestit fora en el jardí va sentir la olor de les gardènies que es posaria quan anessin a veure els coets artificials de la festa de Sant Joan, encara que una setmana abans ja començaven a sentir-se l’espetec de coets.
El dia de Sant Joan van tancar totes les finestres per que no caiguessin espurnes dins de casa i es cales foc. Van anar tots tres cap al tramvia per poder anar a la festa que feien a l’imperial. Allà en mig de tanta gent, Joan va trobar a un conegut i van començar a parlar, llavors Aloma i Robert van seguir per el seu compte ja que Joan va dir que ja els atraparia.
Tot dos van entrar dins una pèrgola, on Aloma volia dir-li que li agradaria estar-se allà sempre però tenia por de que ell se’n rigués. Joan no havia tornat i Aloma estava callada.
Van tornar cap a casa seva, on Aloma després d’entrar es va quedar davant la seva porta, Robert la va agafar i la va besà.
Al dia següent no sabia com reaccionar davant de lo que havia passat aquella nit.

Cita: Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió a d'ésser eterna.

Benjamí Constant.  

Síntesi: Relació amorosa entre Aloma i en Robert.

CAPÍTOL 12

Resum:  Aloma s’havia endormiscat i Joan portava estona que la estava cridant perquè es despertes. Robert va entrar a la habitació d’Aloma mentre li donava un petó li va dir que no trigues en baixar. Després d’haver dinat Joan va convidar a Aloma i a Robert a celebrar una mica més el seu aniversari, però com Aloma no tenia ganes d’anar amb ells es va quedar sola a casa.

A l’endemà Joan va donar una carta d’Amèrica a Robert i una altra que era d’Anna. La carta d’Anna deia que el Dani havia empitjorat. Aloma preocupada per la carta que Joan havia donat a Robert va anar fins la cambra de Robert on allà se li va tirar al braços demanant que no se n’anés. Robert li va dir que no se n’aniria.

Al dia següent, Robert estava de mal humor, així doncs, Aloma no va gosar dir-li res.
Durant tot el dia ella va estar sola a casa, ja que Joan i Robert havien sortit. Era tard i Robert encara no havia vingut. Aloma va esperar-lo fins tard però ell no va tornar.

A la tarda es va posar a ploure i Robert que no havia sortit durant tot el dia va començar a parlar amb Aloma però com ell estava enfadada per lo de la nit anterior no va voler dirigir-li la paraula. Aloma va anar a la cuina per veure si havia entrar aigua de la pluja i va sentir a Robert tancar el reixat. 

Cita: Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. 

Thomas Hardy.

Síntesi: Aloma preocupada per tot el que li passa a en Robert, però en cavi ell no diu res i fa com si Aloma no existís. 

Capítols 5, 6, 7 i 8

CAPÍTOL 5

Resum: L’arribada de Robert a casa al segon dia, canvia la forma de vida d’Aloma i dels altres. Precisament si canvia és, perquè Aloma comença a fer coses   i a sentir coses que abans no havia fet, com mirar a un home amb diferents ulls i amb paraules sense sentit. Passaren uns quants dies i Dani es va posar malalt. Anna i Aloma pensaven que era un refredat i que se li passaria ràpid, però en veure que durava molt, van trucar al metge per dir-li que tenia Dani. Quan el metge va mirar lo que tenia Dani, va dir que només era un refredat i que lo únic que tenia que fer era reposar. I així es va fer, va estar uns dies ficat al llit sense moure’s i vigilat per Aloma. 

Cita: Tot ha de ser singular en la vida d'una noia com jo. 

Stendhal.

Síntesi: Aloma i Robert cuiden de Dani com si fossin els seus pares, i així s'uneixen més a les nits de guàrdia. 

CAPÍTOL 6 

Resum: Dani no s’havia recuperat del refredat. Aloma i Anna estaven molt preocupades i van decidir de trucar al metge perquè anés a casa d’ells i mires com estava el nen. Mentre, a Joan semblava que no li importes molt el dolent estat del seu fill, ja que estava molt ocupat amb la seva feina. En canvi Robert estava entre mig de tots   i no sabia que havia de fer. Després de que vingués el metge va dir que Dani tenia que canviar de aires,que segur que això feia que el nen es tornés a posar bo. Així que Anna va decidir de emportar-se’l cap a la masia.

Cita: Els sentiments dels homes són confusos i barrejats. 

Benjamí Constant. 

Síntesi: Anna i Dani partiran cap a la casa de la seva amiga rica perquè el doctor els hi ha dit que necessita un canvi d'aires per curar-se, mentres Joan mostra despreocupació al respecte.

CAPÍTOL 7 

Resum:  Aloma es va donar de que entre ella i Robert hi havia com una petita atracció però que no s’havia ben bé lo que era. Mentre estava amb Anna fen les feines de la casa, Anna li va dir que es podria casar amb Robert, que seria treure bon profit de la situació i que els trauria de la misèria, només pel fet de que Robert venia d’Amèrica. Aloma es va negar rotundament, ja que ella no volia res amb aquell home tan estrany.
Va pujar a la seva cambra i va començar a escriure una carta a un estimat, que ella s’imaginava que tenia. Dins la carta nombrava totes aquelles coses que a ella li agradava que ell li fes i les coses que la tornaven boja. Acabada la carta se sentia una mica com una nena petita i va baixar cap al menjador, on una altra vegada, Anna insisteix que podria casar-se amb Robert, encara que ella si nega.

Cita: Pensava que era molt dolç de fer-se estimar. 

Benjamí Constant.

Síntesi: Aloma passa el dia enamorada i feliç.

CAPÍTOL 8 

Resum:  Aloma va començar a escriure una carta i quan la va acabar d’escriure la va voler enviar, però que a l’estanc on portes la carta no la coneixessin. Quan va arribar a casa es va trobar a Robert llegint amb atenció el text d’un full. Ella se li va acostar i li va preguntar que era lo que estava llegint. Durant una estona la va ignorar i Aloma com va veure que no tenia resposta de Robert, va decidir insistir una mica més. Això va fer que Robert li digues que perquè no s’havia anat a la masia amb Dani i Anna. Després de sentir això van començar a enraonar i quan van acabar, Aloma va anar a la seva cambra per tornar a escriure una altra carta, molt diferent a la primera. Acabada la carta es sentia malament per lo que hi posava escrit i la va amagar dins d’un llibre de sobre l’armari, ja que demà la tiraria a les escombraries.

Cita: Essent tant semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses.  

Meredith.

Síntesi: La seva felicitat porta a tenir una major confiança amb Robert, i a seguir enviant cartes d'amor per molta ruqueria que fossin.

Capítols 1, 2, 3 i 4

CAPÍTOL 1:

Resum: En primer lloc s’explica com van triar el nom d’Aloma. Un nom que li va a agradar al l’oncle de la seva mare.  Aloma ve a un gat al seu jardí i seguix tots els seus moviments, encara que a Anna, la seua cunyada, no li agradaren i pensara que transmeteixen enfermtats, fins que un dia el van trobar estirada al carrer, el vigilant l’havia matada.

Una nit, Anna li encarrega a Aloma que compre unes cortines, i agafa un tren camí a la Plaça de Catalunya. Abans de agafar les cortines, Aloma va anar al quiosc per a comprar un llibre per a ella i altre per a Dani, fill de Anna. Es va trobar amb una manifestació. Una vegada comprats els llibres va arribar al tramvia, però s’adonà conta de que no portava el farcell amb les cortines, i va anar al quiosc altra vegada. Estava plovent i havia perdut el tramvia... Quan va arrivar a casa, Anna i Joan, el seu germà, estaven preocupat perquè havia tardat molt, li van preguntar la raó, pero Aloma no tenia ganes de contestar, sólament volia agafar el seu llibre i començar a llegir, així que no va responder i es va cambiar de roba.

Cita: I bé tot m'apereix en lka forma més grollera, més repugnant.

Tolstoi, Anna Karenina.

Síntesi: Aloma aprèn d'un gat que al final un vigilant el mata.

CAPÍTOL 2:

Resum:Aloma dins la seva cambra es va ficar a llegir el llibre que havia comprat aquell dia amb els diners que li van sobrar quan va comprar les cortines. Se’l llegia a l’habitació a amagades ja que no volia que el seu germà i la seva cunyada s’enteressin que s’havia comprat un llibre amb contingut amorós. Es va quedar fins tard llegint i al dia següent cansa es va quedar a casa tot el dia. Va fer les seves feines i es va banyar amb Dani. La veritat es que li feia molta ràbia que Robert es quedes amb les cortines que havia anat ella a buscar el dia anterior. Ella les volia per a la seva habitació i no per a la de un desconegut. Van posar les cortines en l’habitació de Robert i la van arreglar per quan vingués ell que tot estigués ordenat. Al mig dia com sempre el vell Cabanes els va anar a fer una petita visita.

Anna li va ensenyar a Aloma una foto de Robert. En aquell instant va veure com era el estrany que estaria vivint a casa seva durant un temps. Després van comentar la visita del germà de Anna amb Joan.

Cita: No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents.

Marcel Proust.

Síntesi:  La intriga d'Aloma cap a Robert li fa dubtar cap als seus desitjos de no casar-se i li fa guardar una gran il·lusió, cosa que no havia sentit feia molt de temps per la seva aburrida i repetitiva vida.. 

CAPÍTOL 3:

Resum: Joan va dir a Aloma que l’acompanyes al port de Barcelona anar a buscar a Robert que avui venia. Ella sense ganes el va acompanyar i es preguntava que, que era el que volia d’ells i el fet de la seva visita. Si Anna no els havia acompanyat fins al port era a part de que tenia que deixar la casa en ordre, era perquè no volia emocionar-se molt allà al port davant de tothom.

Quan van cap al port ja que el viatge era molt avorrit, Joan li va proposar a Aloma que tenia en ment de vendre la casa, que no es que anessin mal de diners però que no els hi aniria malament tenir els diners. Que ell volia la seva opinió. Aloma no va saber que contestar. Aloma va pensar que aquella casa era la herència del seu pare quan va morir i en aquell moment li va venir el record de quan el seu pare va morir. Després de reflexionar sobre lo que li havia dit Joan va pensar que si venien la casa, tindrien més diners, i si tenien més diners podrien comprar-se més coses, mes capritxos, etc.

Van arribar al port i Aloma estava intrigada per la visita del famós germà de Anna. Poc després de que la sirena toques unes quantes vegades, al fons de l’horitzó va aparèixer un vaixell gros. Quan van atracar en el port van posar la passarel·la perquè sortissin els viatgers. Hi havia un home que buscava a algú que conegués   i Aloma es va fixar en ell. Van passar uns quants minuts quan es va adonar que aquell home en que s’havia fixat abans era Robert. 

Cita: Per què aquestes coses i no pas d'altres? 

Beaumarchais. 

Síntesi: La impotència que sent Aloma al perdre les petites coses que li queden i no poder-hi fer res.

CAPÍTOL 4:

Resum: Quan van arribar Joan i Aloma amb Robert a casa, els dos germans es van abraçar ja que feia molt de temps que no es veien i la visita de Robert era molt ben rebuda per part d’Anna ja que a lo millor podria ajudar monetàriament la seva visita. A Aloma no li agradava que aquell home que no coneixia de res es quedes a dormir durant un temps a casa seva. Aloma es sentia estranya encara que sentia alguna mena d’atracció per aquell home amb tanta classe. Alguns amics i veïns s’enteren de l’arribada de Robert a Barcelona i van a casa d’Aloma a veure’l i a que expliqui coses d’Amèrica. En especial hi ha una noia, que es diu Coral, que és molt maca i atrevida que va a casa d’Aloma a veure si pot encisar a Robert. Només arribà va enamorar a Robert i també a Joan, això creava una sensació de gelós per part d’Aloma ja que a ella li agradaria ser com Coral, vestir com ella, fer lo que fa ella, però que per la seva forma de ser mai podria. Però també es sentia malament ja que Joan no feia més que bavejar quan tenia a Coral al costat i això li feia mal perquè ell estava casat amb Anna. A més, a més no li agradava que Robert la mires constantment a Coral i no a ella. Aloma volia ser el centre d’atenció de Robert.

Cita: Cap al final del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt. 

Stendhal.

Síntesi: Aloma es sent cohibida al trobar-se amb Robert, al principi el troba massa gran, i té vergonya de parlar amb ell i tocar-lo, tampoc sap com fer-ho. Però quan el veu amb Coral sent gelosia i aquí comença a veure que els sentiments cap a ell canvien, i més quan ell li confessa que li agrada més que Coral.

Aloma

L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.
La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el germà d'Anna que viu a Amèrica ve a passar una temporada a casa seva. Aloma aviat sent per ell una barreja d'atracció i repulsió. La noia creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, s'enamora de Robert.
Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè amb el canvi d'aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.
Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.
D'altra banda, Joan manté una relació amb Coral, una noia atractiva però superficial i presumida que només busca diners i se n'aprofita. Per ella acaba perdent la casa amb jardí tant estimada per Aloma. La noia farà el possible per recuperar-la i s'humilia davant Coral primer, i de Robert després, per aconseguir els diners. Però no hi ha res a fer i poc temps després han d'anar a viure en un pis.
Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.
Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d'Anna quan s'assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.

Fitxa tècnica

Autora: Mercè Rodoreda 

Tíitol del libre: Aloma
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Any d'edició: 2006
Segona edició: febrer 2010
Nombre de pàgines:238
Fotocompposició: Víctor Igulada, s.l.
Impressió: Liberdúplex, s.l.
Dipòsit Legal: B. 8.892-2010
ISBN: 978-84-92672-27-1

Biografia

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre a l’any 1909. El seu avi, com bon català, li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. Es va formar per si sola. Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia catorze anys més gran que ella i va tenir un fill Jordi Gurguí.

És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit.
 
Va col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma.

Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, en aquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicada relació sentimental amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, casat amb la germana de l'escriptor Francesc Trabal, i que durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971.

A finals dels anys 70 va tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona.

Biografia en video

 

 http://www.youtube.com/watch?v=1Pb4znoe9Ts&feature=results_video&playnext=1&list=PLB04A77500C4EA5DF